Estris i indumentària

Els diables disposen d’una serie de peces, la majoria de vestir, per poder dur a terme els correfocs. Tot i que no tots els diables porten les mateixes peces, en porten unes quantes de comuns.

Tots els diables porten un vestit de cos sencer amb colors identificatius de cada colla. Els vestits poden ser d’una peça, una granota, o amb dues peces, uns pantalons i una casaca. La majoria de peces de roba que porten els diables han estat impregnades amb unes substancies que les fan resistents al foc (ignífugues), així poden ballar sota el foc sense cremar-se. També es molt important per a tots els diables protegir-se els peus amb unes sabates esportives i còmodes per poder ballar sense parar.

Els diables que tiren foc i ballen duen, a més del vestit, una capa que els cobreix tot el cos i una capa més curta a sobre que els protegeix el cap i el coll. Tot i això hi ha diables que també duen un barret de palla.

Per tirar foc els diables porten uns bastons llargs anomenats maces. És a sobre de les maces on col.loquen les carretilles. Cada colla té, a més, una maça gran o ceptrot amb capacitat per a unes quantes carretilles i altre material pirotècnic. Per protegir-se les mans quan agafen una maça utilitzen guants.

Els tabalers són els diables que toquen el tabal (tambor). Aquests no s’han de protegir del foc, encara que hi ha vegades que els cauen algunes espurnes. La seva tasca és tocar el tabal i per això necessiten un tabal i unes baquetes. Les baquetes són els pals que s’utilitzen per picar al tabal. Hi ha tabalers que també utilitzen guants per protegir-se les mans i evitar, així, les butllofes que apareixen després d’un correfoc llarg.

El metxa és qui encén les carretilles amb els botafocs, però hi ha altres diables que no s’han de posar a sota el foc, com el que reparteix el vi, el que porta el carro i el que reparteix carretilles. Aquests, com que no s’han de protegir del foc, no cal que duguin determinades prendes. El que porta el vi per exemple, no cal que dugui la capa llarga per protegir-se, però cal que dugui la bóta!